La Gralla

La gralla és un instrument musical de la família dels aeròfons del tipus oboè popular. Podem trobar bàsicament tres tipus de gralla que són; la gralla seca, la gralla dolça o de claus i la gralla baixa, cadascuna d’elles amb unes característiques morfològiques i de sonoritat diferents

La gralla seca consta de tres parts ben diferenciades; el cos, el tudell i l’inxa.

  • El cos és de forma troncocònica i d’uns 35 centímetres de llarg. Generalment està construït amb fusta i, tot i que antigament les predominants eren el ginjoler i el “granadillo”, actualment són molts tipus de fusta els que s’utilitzen per a la seva construcció com el boix, l’olivera, la bobinga, el palissandre, el banús…

La funció del cos és produir les diferents notes amplificant el so produït per l’inxa. Per a això disposa de sis forats en la seva part superior i un en la part inferior. En la part de la campana hom pot observar dos forats més als laterals que no s’utilitzen per a produir notes sinó  que donen l’afinació a la nota més greu.

El cos acostuma a estar revestit en els seus dos extrems per unes argolles metàl·liques, generalment de llautó, plata o alpaca que, a banda de servir per a la seva protecció, tenen també una funció decorativa.

  • L’inxa, és una llengüeta de doble canya formada per dues làmines d’aquest material lligades, per la qual cosa és freqüent anomenar-la canya.

La vibració que produeix l’inxa amb la pressió de l’aire que genera l’intèrpret, és la base del so de l’instrument.

Les inxes tradicionals de gralla són les de pala quadrada, tot i que en els darrers anys s’han usat també inxes de tenora i d’altres instruments de la mateixa família com les de dolçaina.

  • El tudell és una peça metàl·lica de forma troncocònica que pot estar construït amb llautó, plata o altres materials. La seva funció és transmetre el so de la canya al cos de la gralla, per a la qual cosa s’insereix a l’inxa per la seva part més estreta i al cos de la gralla per la part ample.

La variació de la seva posició pot modificar l’afinació, així, si el tudell està inserit del tot al cos de la gralla, aconseguim un so més agut, fent-se més greu a mida que l’anem traient, és per això que, malgrat que per norma general el tudell té una mida d’uns 4 centímetres de llargària, n’hi ha de més curts i de més llargs per tal de facilitar l’afinació.

La tessitura habitual de la gralla seca va del Sol 3 natural al Do 5 natural. La tessitura excepcional pot arribar al Sol 5 natural.

El fet que actualment la gralla interactuï amb altres instruments en formacions diferents als tradicionals grups de grallers, fa que el tema de l’afinació  susciti alguns debats. Tot i això, sembla que hi ha un ampli consens en considerar que tots els forats tapats han de donar com a nota el Sol 3 natural referit al La 440.

Pel que fa a la gralla dolça, coneguda també com a gralla de claus o llarga, és morfològicament semblant a la seca, només canvia la longitud del cos que és uns 4 cm més llarg, la qual cosa permet afegir més forats per a poder obtenir més notes greus, així, la seva tessitura pot arribar del Mi 3 natural al Sol 5 natural afegint dues claus.

La resta de claus s’empra per poder facilitar a l’intèrpret l’execució de les alteracions i hi ha la possibilitat d’afegir una clau per a poder octavar més fàcilment, tot i que aquesta clau també es pot afegir a les gralles seques.

La gralla de claus dóna un so més dolç (d’aquí ve anomenar-la gralla dolça) i no té els dos forats a la campana per a l’afinació de les notes greus.

La gralla baixa és un model més llarg que la gralla dolça i la seva tessitura va del La 2 natural al La 4 natural.

 

Formacions de grallers i repertori

Podem trobar diferents tipus de formacions en funció del nombre d’intèrprets. Si bé es pot donar el cas d’un sol graller o d’un graller i un timbaler, actualment podem dir que la formació elemental és de dues gralles i un tabal, executant les peces a dues veus.

Al segle XIX hi ha constància de formacions de dues gralles i dos tabals, en les quals tocaven a dues veus, tant les gralles com els tabals.

Si bé hi ha diversos tipus de formacions, actualment potser la més estesa és la de la colla de grallers que acompanya les diferents manifestacions de cultura popular (colles d’imatgeria, castellers…) i que està integrada per diversos grallers i timbalers.

El repertori per a gralla és divers i extens i va des del tradicional que s’ha transmès per tradició oral, fins a adaptacions de temes comercials actuals, passant per músiques procedents de dances, entremesos i composicions expresses per a aquest instrument.

El contingut del repertori per a gralla el podríem dividir a grans trets en sis blocs; els tocs, els balls, les peces de cercavila, les músiques de concert, els balls de parella i les composicions per a gralla i altres instruments.