Gegants de Sabadell
Des la capital del Vallès Occidental, ens visitaren per primera vegada la Colla de Gegants i Capgrossos de Sabadell amb els Gegants Roger i Elisenda que celebraven el seu LXè Aniversari.
El disseny original va ser d’Alexandre Cirici Pellicer i van ser construits al 1956 per Zen-Publicidad-Decoración de Barcelona. Representen una parella de nobles luxosos de l’Edat Mitjana; època de la cristal•lització de les llibertats comunals.
Gegants del Clot de la Mel
La Colla dels Gegants del Clot és una de les colles del pla de Barcelona que han faltat ben poc a les edicions que s’han fet de la Trobada de Gegants de Gràcia. Presents a la primera al 1996 tampoc es van perdre les del 2003, 2005, 2007, 2009 i 2014.
Els gegants neixen el 1996 per substituir els vells gegantons del Clot, unes figures de roba del 1979 que portava la colla gegantera del barri com a gegants de motxilla. Els féu per encàrrec l’imatger Manel Casserras i Boix i s’estrenaren el novembre d’aquell mateix any a la Festa Major del Clot – Camp de l’Arpa, on no han faltat mai des de llavors.
El Clotus i la Melis són els gegants del barri del Clot. Ell és cristià i ella musulmana. Són dos mags de l’edat mitjana despertats l’any 1996 pels nens del barri que un bon dia, van decidir que ja havien dormit prou. A la roba porten bordats símbols astrològics i a les mans, objectes màgics amb els que encanten a tot aquell qui gosa a acostar-s’hi.
Gegants de Montorrnès del Vallès
Vinguts de la comarca del Vallès Oriental, per primera vegada, ens visità la Colla de Gegants de Montornès del Vallès amb els Gegants Pere Anton Rocacrespa i Bertomeu Sala.
Construïts els 1989 per Joan Aumedes del Taller Sarandaca, representen dos personatges reals de la Guerra dels Remences que tingué lloc el 4 de gener 1485. El veguer de Barcelona, el temible Pere Anton de Rocacrespa, fou derrotat pels pagesos revoltats encapçalats per Bartomeu Sala, nascut a Montornès i nebot del cabdill remença Pere Joan Sala. La victòria comportà, mesos més tard, l’alliberament camperol del domini feudal exercit per la noblesa terratinent, amb la promulgació de la Sentència Arbitral de Guadalupe signada per part de Ferran II i que possibilità la fi dels mals usos a canvi d’un pagament (no tan sols el mal ús remença), i postergà el conflicte que havia durat més de quatre segles entre senyors i pagesos.
Gegants de Plaça Nova
L’Associació de Festes de la Plaça Nova també estaven d’aniversari. I és que els Gegants Vells de Sant Roc celebraven els 110 anys d’activitat interrompuda a la ciutat de Barcelona.
En Roc i la Laia, els Gegants nous de Sant Roc de la Plaça Nova, són uns gegants tradicionals i clàssics, de figuració romana, diferents dels que solem trobar avui. Representen senyors de la muralla romana de Barcelona i figura que són de la ciutat occitana de Montpeller, on va néixer Sant Roc.
Les figures són una rèplica dels Gegants vells de la Plaça Nova, que són del 1906. S’encarregaren el 1992 a l’imatger Manuel Casserras i Boix amb l’objectiu de conservar els vells, que des d’aleshores són a la Casa dels Entremesos i només surten per Sant Roc i en comptades ocasions.
Ens omplí d’alegria tornar a comptar amb la seva participació després de l’anterior i havent participat a la primera trobada de Gegants de Gràcia que tingué lloc ara fa vint anys.
Gegants de Sant Jordi i del Tricentenari
Us presentem en Galceran de Pinós i de Rocabertí i n’Agustina d’Urries; els Gegants de Sant Jordi i del Tricentenari duts per la Colla Gegantera de Nou Barris.
En Baró de Pinós i Marquès de Santa Maria de Barberà, personatge polític molt influent i membre del Consell de Cent de la ciutat, va estar al capdavant de la Barcelona del 1700 i va contribuir a la defensa de la ciutat durant el setge borbònic de Barcelona. Fou presentat el 14 de setembre de 2013 com el gegant del Tricentenari.
La geganta representa a la Marquesa de Santa Maria de Barberà i és sens dubte una icona de la moda de l’època del 1700. Va abillada amb la vestimenta femenina de la Barcelona del segle XVIII, i en ella observareu tots els elements decoratius que solien portar les dones de l’època. La geganta fou presentada el 7 de juliol de 2014 i des de llavors, la parella de gegants van anomenar-se Gegants de Sant Jordi i del Tricentenari. Aquell mateix 7 de juliol els gegants varen ser apadrinats pel Molt Honorable Sr. Artur Mas, ex President de la Generalitat de Catalunya.
Foren elaborats per en Jordi Grau del Taller el Drac Petit de Terrassa i el vestuari fou confeccionat per Goretti Puente a partir del propi disseny de la Colla Gegantera de Nou Barris amb l’assessorament de l’historiador Francesc Riart.
Com a convidats d’excepció, obriren tant la cercavila de la Xa Trobada de Gegants de Gràcia com la Mostra de Balls de Gegants.
Gegants de Puigcerdà
Vinguts de la capital de La Cerdanya, també participaren de la Xa Trobada de Gegants de Gràcia la parella de Gegants Històrics de Puigcerdà recuperats el 14 de juliol del 2012 a partir de textos i il•lustracions del 1914 recopilades pel folklorista Joan Amades al Costumari Català.
El gegant es diu Domènech en honor al patró de Puigcerdà i la Geganta, s’anomena Elisenda en honor a la reina Elisenda de Montcada (Barcelona), tercera esposa de Jaume II i fundadora del monestir de Pedralbes.
Toni Mujal i Obradors fou el mestre geganter que elaborà la històrica parella de gegants a partir dels documents trobats del folklorista Joan Amades tot seguint els trets característics d’una parella de nobles.
Gegants de La Barceloneta
Tampoc es perderen la Xa Trobada de Gegants de Gràcia un vells amics, l’Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, que també estaven de festa commemorant el XXVè Aniversari dels seus gegants.
Les figures van néixer el 1991 a mans de Xavier Jansana gràcies al fruit de la recerca d’uns elements simbòlics que identifiquessin el barri pescador de Barcelona per part de l’associació i, així, crear uns gegants propis.
Durant les Festes de Sant Miquel d’aquell any es presentà la parella de Gegants de la Barceloneta. En Pep Barceló i la Maria la Néta representen uns personatges típics del barri marítim: ell és un pescador; ella, una peixatera del mercat.
La llegenda diu que la Maria és una geganta caribenya, néta del gegant de la Ciutat, que es va enamorar de la Barcelona preolímpica i s’hi va quedar; en Pep, en canvi, és un pescador de l’Atlàntic que va arribar a la Barceloneta amb Narcís Monturiol, a bord del submarí Ictíneo II.
Gegants de Canovelles
Des de la comarca del Vallès Oriental, comptarem amb la participació de la Colla Gegantera de Canovelles que torna a la Trobada de Gegants després d’onze anys.
En Carles i la Cisqueta sortiren per primera vegada el juliol de 1991 i foren construïts per un veí de Canovelles, en Ramon Aumedes del Taller Sarandaca. Representarien els membres de la família Magarola, una família que va arribar a Canovelles al segle XIV, però que va viure el seu màxim esplendor durant els segles XVIII i XIX. Els Maharola vivien al mas de Can Castells, eren els amos de moltes terres del poble i van ajudar molt als vilatans de Canovelles.
Gegants de Sarrià-Sant Gervasi
Uns participants que no es podien perdre’s per res del món la Xa Trobada de Gegants de Gràcia són els companys de la Colla Gegantera de Sarrià; uns vells amics que mai han faltat cap edició des de la primera que tingué lloc al 1996; ara fa vint anys.
En Gervasi i la Laieta van néixer com a parella de gegants de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles. Són unes figures que figuren un pagès i una pagesa del final del segle XIX, representatius d’aquestes dues antigues viles, actualment unificades en el Districte de Sarrià – Sant Gervasi. Les figures són obra de Domènec Umbert i s’estrenaren al barri de Galvany l’any 1987.
La llegenda popular explica que un pagès de Sarrià, amb l’arribada dels musulmans a al vila, hagué d’abandonar totes les terres i possessions que tenia junt amb la seva esposa. Un cop a l’exili i aconsellat per la seva dona, feu el testament perquè totes les seves pertinences passessin a mans del convent de la vila i deixà un últim desig: que les monges de Pedralbes alcessin un el temple allà on ell indicà. Aquest temple encara segueix dempeus i és l’actual parròquia de Sant Vicenç. Fou tant el que feu en Gervasi que, com a mostra d’agraïment, anys desprès, esdevingué com a patró de la seva estimada vila. La Laieta, la pubilla que al seu marit aconsellà, esdevingué com a patrona de la seva vila, La Vila de Sarrià.
Gegants de Sant Joan Despí
Des de la comarca del Baix Llobregat, per primera vegada ens visità la Colla Gegantera de Sant Joan Despí amb la parella de Gegants Modernistes que representen a l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gilbert (1879 – 1949) i La Creació en honor a les seves obres.
El gegant “Josep Maria Jujol” va ser arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català, va treballar durant molts anys d’arquitecte municipal a Sant Joan Despí, on hi ha bona part del habitatges que va construir (Can Negre, La Creu, Xaus..). Les col•laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l’ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació.
La geganta “La Creació” representa la personificació de Can Negre (l’edifici modernista més important de Sant Joan Despí). Al vestit té representada l’obra de l’arquitecte; al cap porta una diadema simulant el trencadís de la coberta de la tribuna; els brodats de l’escot són els esgrafiats de la façana principal; a les faldilles s’hi pot distingir tota la silueta de la façana principal; la cintura la porta guarnida recordant la tècnica del vitrall i el cabell el porta recollit formant un floró fet de trencadís.
La parella de gegants fou elaborada pel mestre geganter Toni Mujal i Obredors i es batejà el 21 de març de 2004.
Gegants de Sant Cugat del Vallès
Des de l’altre extrem del Camí de Sant Medir, ens tornaren a visitar tretze anys després els Geganters de Sant Cugat del Vallès. Ens acompanyaran ballant per l’antic camí de Barcelona a Sant Cugat que ara el coneixem com el carrer Gran de Gràcia.
En Joan i la Marieta, els gegants de la població vallesana, foren elaborats pel mestre geganter Manel Casserres i Boix a partir d’un disseny realitzat per l’artista santcugatenc Joan Tortosa. Inspirats en el popular ball “Paga-li, Joan” de Sant Cugat del Vallès, Manel Casserres els va dotar de la seva personal empremta tot atorgant-los de gran bellesa i distinció.
Tal i com descriu la cançó popular, en Joan sosté un ram de flors a la mà dreta que ofereix a la Marieta. Mentrestant, la geganta, llueix el vano que li ha regalat el seu pretendent a la mà dreta que està pintat amb dos santcugatencs ballant el Paga-li Joan.
Fou una satisfacció tornar a comptar amb els Gegants de Sant Cugat del Vallès a la Xa Biennal de Gràcia ja que ens uneix aquest vincle sentimental amb Sant Medir i la seva llegenda.
Gegants Petits de Vilanova i la Geltrú
Vinguts des de la capital de la comarca del Garraf, una altre parella de Gegants Històrics que participaren a la Xa Trobada de Gegants de Gràcia són els Gegants Petits de Vilanova i la Geltrú. Per primera vegada ballaren pels carrers de la Vila de Gràcia.
L’Hereu i la Pubilla, els Gegants Petits de Vilanova i la Geltrú van ésser construïts per Francesc Amich de Barcelona i el 26 d’agost del 1771 s’estrenaren en honor a la benedicció de la primera part del nou temple parroquial de Sant Antoni Abat.
Fins a la Guerra Civil apareixen al costat dels Gegants Grossos en les celebracions pròpies de Vilanova i la Geltrú fins que l’any 1936 camí de Barcelona esclata la Guerra i els gegants foren abandonats a la seva sort juntament amb el Drac i la Mulassa.
L’any 1948 un grup de persones del “Fomento Villanovés” van recuperar per la Festa Major les dues parelles de gegants, la obra es va realitzar a la casa “el Ingenio” de Barcelona i l’escultor fou en Lluís Sabadell.
Des de fa 100 anys, l’Hereu i la Pubilla no han perdut la seva imatge de pagesos catalans que perdura des de el 1916.
Gegants de La Pedrera
També, com a convidats d’excepció, la comparsa dels Gegants de la Pedrera foren partícips de la Xa Trobada de Gegants de Gràcia tot recordant que fins el 1897 –any en que molts municipis del pla de Barcelona s’annexaren a la Ciutat Comtal- el límit de Gràcia arribava fins a l’actual carrer Provença situat a l’Eixample barceloní; emplaçament on es troba l’emblemàtic edifici d’Antoni Gaudí.
Els gegants de la Pedrera són una comparsa d’elements molt imaginatius i innovadors obra del cardoní Toni Mujal i Obradors que, utilitzant els diversos elements gaudinians de la Casa Milà; ornaments, xemeneies, respiradors,… representen una sèrie de personatges mitològics i inquietants que combinen la tradició llegendària més clàssica dels gegants amb la innovació figurativa i conceptual més imaginativa. Es presentaren al públic el 1998 amb motiu de la festa de la restauració a fons de la Pedrera.
Des de llavors, la Fundació La Pedrera cedí la comparsa de gegants a la Coordinadora de Geganters de Barcelona per tal que vetllés per la seva conservació i perquè no poguessin faltar a les festes més singulars de la Ciutat de Barcelona. Amb els pas del temps s’han convertit en un referent del Modernisme Català i un grup de gegants representatius de la ciutat de Barcelona.
Gràcies a la Coordinadora de Geganters de Barcelona varem poder veure ballar la simbòlica comparsa de Gegants de la Pedrera per primera vegada pels carrers i places de la Vila de Gràcia.
Geganters de la Sagrera
Una altra figura que tornà a participar a la Trobada de Gegants de Gràcia és la Sagrerina que aquest cop ho vafer a mans de la colla Drac, Diables i Gegants de La Sagrera; entitat que vetlla per perpetuar la seva imatge des de l’estiu del 2014 quan desaparegué l’antiga Colla Gegantera de La Sagrera.
Diumenge 23 de novembre de 2003, dins dels actes de la Festa Major de La Sagrera, naixé la geganta Sagrerina construïda per el taller Vetura & Hosta de Navata. Fent menció al món rural característic de l’antiga població barcelonina, representa una dona que anava a buscar aigua cada matí a una font, on un dia s’hi trobaria un jove del qual s’enamoraria.
Per nosaltres ens omplí de satisfacció haver rebut de nou a la Sagrerina perquè el dia de la seva estrena fou apadrinada pels Gegants de Manresa i els Gegants de Gràcia. Des de llavors, ens ha visitat el 2007, el 2009 i el 2016. Després de set anys va tornar a ser present a casa dels seus padrins.
Gegants del Carnaval de Solsona
Des de la capital del Solsonès, ens acompanyà la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona que tornà a la Vila de Gràcia després de fer-ho al 2007. Aquest cop repartiren garrotades a tort i a dret.
Ens van visitar amb tota la família de Gegants Bojos que foren creats pel mestre geganter Manel Casserras i Boix a partir del 1978. Aquell any comença la família elaborant un gegant diferent a tots els construïts fins aleshores: un gegant geperut, panxut i calb, amb la seva cara és grotesca i es burla de tothom qui el mira, però el fet més destacable és que està dotat d’uns braços articulats que en ballar al compàs del BUFI reparteix garrotades a tort i a dret tot animant la gent a ballar amb ell.
Amb aquest element Casserras trencà la imatge convencional i tradicional del gegant i encetà una nova etapa elaborant tota una comparsa de Gegants de les mateixes característiques. Així doncs, durant el Carnaval del 1979 s’estrenà la Geganta Boja, el 1980 aparegué el Mocós i el 1982, nasqué la Geganteta.