L’Arpella del Barri Gòtic

L’Arpella, àliga marina o dels aiguamolls, és una figura del bestiari, de foc i animació, recreada a partir de la vella àliga de Barcelona per l’Associació de Festes de la Plaça Nova l’any 1998. La seva mobilitat, la figura espectacular i els punts de foc al bec i a la cua la fan una peça molt versàtil.

Des de la seva creació ha participat en els actes d’animació i correfocs de Sant Roc, Santa Eulàlia, Sant Jordi i la Mercè, entre altres festes de Barcelona. Actua, acompanyada pels tabalers de Percúdium, en correfocs i altres espectacles de foc sola o acompanyada per la Víbria i/o els Diables del Barri Gòtic. També actua, acompanyada pels grallers La Pessigolla, en desfilades, cercaviles i altres espectacles d’animació, sola o acompanyada per la Víbria o bé pels Capgrossos de la Plaça Nova.

 

La Víbria de Barcelona

El nom de Víbria té el seu origen en l’expressió “vibre” que vol dir escurçó. Aquesta serp, molt corrent a Catalunya i alhora perillosa i temuda ha estat fàcilment adaptada a llegendes de monstres malignes que lluiten contra cavallers -la de Sant Jordi n’és un exemple-. I, alhora que l’expressió ha anat evolucionant del terme masculí al femení actual, el mateix ha succeït amb la figura, que ha passat a tenir l’aparença de drac amb l’afegit dels pits de dona i que fa que actualment la coneguem com a drac femella.

Com a la resta de figures del Bestiari Històric, la trobem els anys 1601 i 1701 per les festes de canonització de Sant Ramón de Penyafort i per les festes de rebuda de Felip de Borbó a Barcelona respectivament. És a partir d’aquest moment que la figura es confon, participa a les processons com a membre de la comparsa del Drac i comença a ser coneguda com a la Dragona o com la femella del Drac. Finalment amb les restriccions de 1780 la figura acaba per desaparèixer.

La nova Víbria de Barcelona és recuperada el 1993, seguint el Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, sota la responsabilitat de l’Associació de Festes de la Plaça Nova. A l’actualitat la podem veure com a membre del Seguici Popular de Barcelona amb ball propi, la Dansa de la Víbria, executat amb música de gralla i percussió, i com a bèstia foguera participant a correfocs.

Els Pastorets de Reus

La Coordinadora de Danses Tradicionals és una entitat que va néixer l’any 1996 amb la finalitat de recuperar i preservar les danses tradicionals i populars del seguici festiu de Reus. Actualment aquesta coordina sis dels balls del seguici i cinc en versió infantil.

El ball dels Pastorets de Reus és una variant del Ball de Bastons de pal llarg. A Reus, la seva referència més antiga data de 1725 i apareix documentat fins al començament del s.XX. Diverses tesis el vinculen amb el cristianisme encara que sembla que té l’origen en antics rituals agraris.

Al 2007 la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus recuperà la dansa en versió infantil i al 2010 s’incorporà al seguici de la ciutat. Cal destacar que és un ball parlat on hi podem veure les figures del Majoral i del Rabadà i que la seva música és única en tot el territori català.

Fal·lera Gironina: Els Gegants Vells de Girona

Els Gegants Vells de Girona van ser recuperats el 1993, gràcies a una iniciativa popular promoguda per l’associació “Els Amics dels Gegants de Girona”. Per tal de preservar els centenaris gegants antics de la ciutat se’n realitzaren unes rèpliques, fetes pel taller Ventura i Hosta de Navata. Aquestes van ser batejades amb el nom de Fèlix i Àngels, en honor a dos elements molt característics de Girona: Fèlix pel campanar de Sant Feliu, dit popularment de Sant Fèlix; i M. Àngels pel Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, indret molt estimat pels gironins.

Els originals, juntament amb la resta de la faràndula municipal es troben exposats al Museu d’Història de Girona, on poden ser visitats per tothom que els vulgui conèixer.

 

Fal·lera Gironina: Els Capgrossos de Girona

Els Capgrossos de Girona són els fidels acompanyants dels gegants de la ciutat i la delícia dels infants. Els capgrossos tal i com els coneixem actualment es van incorporar a la segona meitat del segle XIX. Amb la seva arribada a la imatgeria festiva de la Girona es va recuperar el seu to més alegre i festiu. La ciutadania gironina els ha batejat amb noms que fan significació, la majoria d’ells, a diversos indrets de la Girona Vella. Tres d’ells fan una clara referència al món dels negocis (l’Argentera, el Mercader i la Marieta de les Cols), un, a la política ciutadana (el Ciutadà), dos als orígens i valoracions camperoles dels entorns (la Pericota i el Merdisser), tres tenen connotacions religioses, gairebé místiques (la Beneta de la Força i els Bessos, aquests darrers amb el seu hàbit gairebé franciscà), un altre mostra l’ambivalència d’una arma (caça, guerra), el Bellester, i el darrer, l’Esquivamosques, amb els seus insectes enganxats constantment, és la tradició i la llegenda.

Fal·lera Gironina: Els dragolins

Els Dragolins són la darrera incorporació a la Fal·lera Gironina (2007) i sorgeixen de la necessitat d’incloure els nens i nenes a la cercavila. Representen els cadells del Beatusaure, el drac de 7 caps de Girona, i són obra de Nuxu Perpinyà Salvatella.

Fal·lera Gironina: Les Bastoneres

El ball de bastons està considerat una de les danses populars més antigues de Catalunya. Les primeres referències escrites daten del 1150, durant el banquet de noces de Ramon Berenguer IV i Peronel·la d’Aragó. A Girona, però, aquesta és encara una tradició recent. El grup de bastoners de la Fal·lera es va crear l’any 2009 per acompanyar als gegants. Són una bona mostra que les tradicions són vives i canvien contínuament.