El Ball del Gambeto és una dansa popular que encara es balla a Riudaura (Garrotxa); la ballen els homes amb el barret de copalta a la mà i el gambeto posat (usat antigament a Catalunya, era un abric llarg fins a mitja cama i amb mànigues reals o simulades, que duien els homes a l’hivern, els dies de festa i que encara és usat en certs balls), i les dones amb caputxa blanca i vestit de seda. La tonada era semblant al ball de les pabordes de Sant Joan de les Abadesses; la primera part tenia un caràcter cortesà.
Àngels Jutglar, dissenyadora i constructora dels primers Gegants i dels actuals Gegants de Gràcia, va agafar aquest ball com a referència a l’hora de crear uns personatges representatius d’un moment històric especialment important per a la Vila: la primera meitat del segle XIX on Gràcia aconseguí la independència de Barcelona. Tanmateix, confeccionà els vestits tenint en compte la indumentària d’aquest ball popular que es feia a Gràcia per Sant Isidre –diada en la qual es centrava la Festa Major de Gràcia antigament-, on s’havia de ballar amb gambeto i barret de copa i regalar un ventall a la noia escollida per a la dansa. D’aquí que en Pau vesteix amb una capa de vellut i barret de copa alta; mentre que na Llibertat llueix el vano amb els tres lliris que li ha regalat en Pau.
Es tracta del primer ball propi que tingueren els Gegants de Gràcia i, per tant, el ball de gala dels mateixos. Val a dir que la dansa que fan els Gegants l’estructuraren de forma diferent al ball que es conserva a Riudaura donat que els gegants no poden dansar com un esbart. Així doncs, es tracta d’una adaptació d’una música popular coreografiada per la colla de geganters.
Tant sols es balla en dues ocasions molt especials pels Geganters de Gràcia: durant la Festa Major, després de l’Ofici Major de la Diada de la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost, el dia gran de Festa Major) al migdia i per la Diada dels Geganters de Gràcia, pels volts de Sant Isidre, quan suposadament es ballava aquesta dansa.