Pau i Llibertat

El Consell Municipal del Districte, reunit el dia 17 de desembre de 1980 aprovà fer un concurs per al disseny i construcció d’una parella de gegants i un drac; a proposta de la Vocalia de Cultura de l’Associació de Veïns Vila de Gràcia i els socis del Centre Moral i Instructiu de Gràcia. L’origen de la parella de gegants esdevé de la resolució del concurs a la diada de Sant Jordi del 1981.

Entre altres propostmaqueta_gegantses, la maqueta presentada per Àngels Jutglar resultà la guanyadora. L’autora explicava a la premsa local que per al disseny dels gegants va partir d’un moment històric especialment important per a la Vila: la primera meitat del segle XIX on Gràcia reclamà la independència de Barcelona. Un cop situada l’època, explicava que «els vestits que porten representen un ball molt popular que es feia a Gràcia per Sant Isidre –diada en la qual se centrava la Festa Major de la pagesia de Gràcia antigament- anomenat “Gambeto”, on s’havia de ballar amb gambeto i barret de copa i regalar un ventall a la noia escollida per a la dansa. D’aquesta manera, i tenint en compte que els gegants són elements festius, semblava oportú vestir-los engalanats, incitant així a la festa i alhora donant-los un aspecte solemne.» En quant a la geganta, la constructora decidí que duria l’escut de Gràcia al vano. El 15 d’agost –diada de la Mare de Déu d’Agost i dia central de la Festa Major- de 1982 van veure la llum per primer cop a la plaça de la Vila de Gràcia, davant de les autoritats, els membres de les Colles de Cultura Popular de Gràcia i el públic present.

Els materials utilitzats per l’elaboració d’aquests primers gegants foren gegants_vellsel cartró-perdra amb una estructura interna de fusta i roba. Aleshores presentaven un vestuari diferent a l’actual. Originalment en Pau lluïa una capa de vellut verda i un vestit verd oliva, amb armilla de brocat, camisa blanca i llaç negre al coll; mentre que na Llibertat presentava un vestit molt elaborat de roba de color crema amb un estampat de flors petites de tons rogencs, que simulava les clavellines, tot recordant les antigues fàbriques tèxtils existents a la Vila i la tradició de les joves gracienques que, aprofitant els retalls de les teles de les indústries, realitzaven el seu propi vestit nou per estrenar a la Festa Major. Val a dir que els estris que duen sempre han estat els mateixos: el gegant s’aguanta el barret de copa amb la mà dreta i  la geganta, duu a la mà dreta el vano que li ha regalat el gegant amb els tres lliris pintats fent referència a l’escut de Gràcia.

Malgrat ser estrenats al 1982, no fou fins el 24 de Març de 1985 que foren «batejats» amb els noms de Pau i Llibertat, per elecció dels nens i de les nenes de les escoles, entitats i esplais de Gràcia. Els seus padrins foren els Gegants de la Ciutat de Barcelona.

gegants_nousEl 15 d’Agost del 1993 s’estrenà la parella de gegants que coneixem. Aquell dia foren presents una parella de Gegants de Sitges –com fou el cas del bateig dels gegants al 1985-; però en aquest cas, els participats foren la parella de Gegants Moros de Sitges.

La constructora de la primera parella de gegants, Àngels Jutgar, elaborà una rèplica dels mateixos amb fibra de vidre però amb uns acabats més realistes. Aquesta decisió es prengué a causa del mal estat de conservació de la primera parella de gegants i perquè les múltiples reparacions que s’hi feren augmentaren del seu pes. No obstant això, la nova parella continuà duent els mateixos cavallets, vestits (arreglats per als nous cossos) i complements.

L’1 de Juny del 2002 estrenaren els vestits que llueixen fins a dia d’avui. Finançats per els comerciants de la Vila de Gràcia i amb el vist i plau del Districte de Gràcia, a na Llibertat se li confeccionà un bonic vestit blau ratllat decorat amb volants i puntes blanques i, en Pau, una capa de vellut negre, un faldellí gris, una armilla negra, una camisa de color crema i una corbata vermella.

 

PAU_LLIBERTAT_FITXA

 

 

Bateig dels Gegants

Malgrat ser estrenats al 1982, no va ser fins diumenge 24 de Març de 1985 que es «batejaren» amb els noms de Pau i Llibertat, per elecció dels nens i de les nenes de les escoles, entitats i esplais de Gràcia.

El nom de Pau en commemoració a Pau Fatjó; polític gracienc del segle XIX a qui se li va proposar en primer lloc l’alcaldia de la la Vila de Gràcia arran de la nova independència municipal del 1850 però que refusà degut a la seva avançada edat. I Llibertat per ser un nom molt arrelat a l’ex-vila: primer de tot perquè la seu del primer consistori era a la plaça Llibertat; en segon terme, perquè és un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics; i, finalment, perquè es tracta d’un nom molt lligat a la història dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de 1855, la Revolució de l’any 1868 i la Revolta de les Quintes de 1870.

Per l’ocasió, es comptà amb la presència de parelles de gegants singulars vingudes d’arreu de Catalunya. Es triaren parelles de gegants amb una història centenària al darrera com és el dels Gegants de Vilafranca del Penedès, els Gegants “Americanos” i, com no, els seus padrins, els Gegants de la Ciutat, en Jaume I i na Violant d’Hongria. també, assistiren els Gegants de Gualba; a més de l’altra parella de gegants del Districte i que actualment estan desats, els Gegants del Coll. A la cita, tampoc hi pogueren faltar les escoles i esplais del Districte de Gràcia donat que foren els responsables de l’elecció dels seus noms.

Per celebrar aquest gran acte i amb una presència de gegants immillorable, la plaça Rius i Taulet, coneguda actualment com Plaça de la Vila de Gràcia, s’engalanà per l’ocasió.

El mateix dia, a més es realitzà una cercavila pels carrers de la Vila de Gràcia perquè tothom fos testimoni que Gràcia ja comptava amb una parella de Gegants ja estaven batejats amb els noms de Pau i Llibertat.

 

BATEIG (2)