L’ANTIGA FESTA DE SANT ISIDRE A GRÀCIA
Antigament, Gràcia era un territori ple de camps, horts, masies i alguns convents. Poc a poc tot això es va anar esvaint i a dia d’avui són ben pocs els vestigis que ens recorden aquest passat eminentment agrícola de la nostra vila.
A finals del segle XVIII, la pagesia gracienca celebrava dues festes majors, una abans i l’altra després de la sega (que es realitza a finals de juny) ja que eren les èpoques amb menys feines al camp. Una festa estava dedicada a la Mare de Déu, la que actualment celebrem el 15 d’agost, i l’altra a Sant Isidre Llaurador, que s’escau pels volts del 15 de maig. Aquesta última, malgrat ser una festa molt lluïda perquè els pagesos graciencs tenien una gran devoció al patró (segons recull el Costumari Català de Joan Amades), va preservar-se fins a mitjans del segle passat, coincidint amb la repressió de la dictadura i la desaparició de les últimes masies amb camps.
La festa l’organitzava la Confraria del sant a Gràcia i s’iniciava amb un recorregut per diferents carrers de dins i fora la vila, recollint el president de la Confraria, el banderer (qui havia custiodat el penó durant els dies previs a casa seva) i les autoritats, acompanyats d’una banda, per anar a celebrar un ofici solemne a l’església dels Josepets. En sortir del temple, s’hi dansava el tradicional Ball del Vano i el Ram de Gràcia i, per acabar, s’organitzava una processó fins a la Plaça de la Vila, on s’acomiadaven les autoritats.
Aquesta festa, que havia estat de les més rellevants de Gràcia, atreia fins i tot una gran afluència de barcelonins que pujaven especialment per participar-hi i prendre part del ball, que era molt popular.
LA HISTÒRIA DE LA BANDERA
Un dels elements principals d’aquella antiga Festa Major era la Bandera, que portava el sant dibuixar amb detalls brodats i s’usava com a emblema vertebrador dels actes. Aquesta era custodiada pel banderer durat els dies previs a la celebració, qui oferia una recepció a casa seva com a inici de les festes abans de desfilar pels carrers de Gràcia, recollint també el president de la Confraria i les autoritats i acabant a la Parròquia dels Josepets, on se celebrava el tradicional ofici solemne i se centraven els principals actes festius.
Després, durant la baixada fins a la Plaça de la Vila, el seguici tornava a ser presidit per la Bandera acompanyada per una banda, la Guàrdia Urbana vestida de gala per a l’ocasió, la corporació municipal amb tots els regidors i els membres de la Confraria.
Amb la recuperació de la festivitat de Sant Isidre per part dels Geganters de Gràcia, es cregué molt oportú recuperar aquest símbol de la festa per tal de que tornés a rebre tots els honors i el protagonisme presidint els actes. Aixi doncs, sempre va solemnement acompanyada; dissabte al vespre amb la imatgeria gegantera i una banda i diumenge al matí amb la gran cercavila de la diada gegantera amb colles diferents de cultura popular. La Bandera va ser curosament recuperada per part de membres de l’Associació Geganters de Gràcia i amb la col·laboració de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia amb un intent de realitzar-ne una còpia al màxim fidel possible malgrat les poques imatges que se’n conserven ja que no va ser possible trobar-ne l’original després de mesos de recerca.
EL BALL DEL VANO I EL RAM
Un altre tret característic de la festa, i segurament el més popular, era el Ball del Vano i el Ram. Aquesta dansa tradicional es ballava en sortir del solemne ofici als Josepets, a la plaça del davant de la Parròquia. Per adquirir el dret a ballar i també per col·laborar amb les despeses de la festa, els fadrins havien de comprar un ventall i un ramellet en una de les parades que els administradors de l’altar del sant posaven al peu de les escales de l’església. Després ho oferien a la parella de ball que escollien com a requeriment per a la dansa. Les noies anaven vestides amb les millors gales i duien, en el ball, un ram en una mà, i en l’altra, el ventall. Per altra banda els nois no podien prescindir del barret de copa i gambeto o capa encara que fes calor.
Aquest ball havia desaparegut però es va poder recuperar gràcies a l’esforç i la dedicació que l’Esbart Vila de Gràcia va realitzar per reintroduir-lo en el marc de les Festes de Sant Isidre restablertes pels Geganters de Gràcia amb la intenció de tornar-lo a arrelar a les nostres festes i mantenir viva la tradició de la nostra vila.
LES FESTES DE SANT ISIDRE A L’ACTUALITAT
Davant el propòsit engegat al 2017, i atenent que uns dels objectius dels Geganters de Gràcia és conservar, i recuperar, el patrimoni festiu de la vila, es va considerar idoni celebrar la Diada dels Geganters de Gràcia recuperant, alhora, una antiga festivitat gracienca.
És per això que es va prendre com a referència l’antiga festa pagesa de Sant Isidre, una de les més lluïdes antigament a Gràcia i en la que es basaren en el moment de fer els nostres gegants, el Pau i la Llibertat, ja que representen uns balladors del tradicional ball abans esmentat.
Juntament amb la festa, es va creure oportú recuperar la insígnia i símbol de la festa, la Bandera, per tal que tornés a rebre tots els honors i protagonisme presidint la major part de les activitats que es duen a terme durant les festes. Fou recuperada
curosament per part dels Geganters de Gràcia i per la Parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia amb un intent de realitzar-ne una còpia al màxim fidel possible malgrat les poques imatges que se’n conserven ja que no va ser possible trobar-ne l’original després de mesos de recerca. L’any 2019 l’Aleix Soler i Justel fou el primer banderer del s.XXI i lluí la bandera al balcó de casa seva com es feu a l’antigor.
El diumenge 12 de maig de 2019 es recuperà també el Ball del Vano i el Ram amb la col·laboració i la dedicació que va realitzar l’Esbart Vila de Gràcia (fundat el 8 de març de 2018 i estrenat en una actuació a la Plaça d’en Joanic el 17 d’agost de 2018 durant la Festa Major de Gràcia) per tal de reintroduir-lo en el marc de les Festes de Sant Isidre i amb la intenció de tornar-lo a arrelar a les nostres festes i mantenir viva la tradició de la nostra vila.