Com ja és tradició des dels darrers anys, cap a mitjans del mes de maig o pels volts de l’antiga festivitat gracienca de Sant Isidre (15 de maig), els Geganters de Gràcia celebrem la nostra diada que habitualment comprèn un cap de setmana amb activitats diverses. A causa de la pandèmia de la COVID-19 l’any passat aquesta celebració es va haver d’anul·lar i, per mirar de compensar-ho, vam compartir algunes activitats relacionades amb la nostra colla a les xarxes socials. Aquest any en canvi, després de molts mesos sense gaire activitat i amb la promesa a la gent que ens segueix de que tornaríem tant bon punt això fos possible, vam decidir tornar a celebrar Diada dels Geganters de Gràcia i les recuperades Festes de Sant Isidre tenint present el context en el qual ens trobàvem. Ho vam fer adaptant-nos a la situació excepcional que vivíem amb la crisi sanitària i seguint tots els protocols sanitaris, defensant en tot moment que la cultura popular és segura i necessària. És cert que no podíem sortir a ballar al carrer com ens hagués agradat, retrobant-nos en una cercavila, però volíem fer tot allò que estigués a les nostres mans tenint en compte la situació excepcional. És per això que vam haver de reinventar-nos i cercar la manera de tirar endavant la nostra Diada i, per aquest any, va passar a ser una Ballada que es va celebrar el dissabte 15 de maig a la tarda a l’interior de l’Església de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia amb control d’aforament.
Així doncs, vam organitzar la Ballada de la Diada dels Geganters amb una gran colla com a convidats excepcionals, amants del món geganter i de la dansa i treballadors incansables de la cultura del nostre país, la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). L’acte es va celebrar amb l’obligatorietat de complir totes les mesures de seguretat vigents: ús de mascareta en tot moment, distància de seguretat entre els assistents, ús de gel hidroalcohòlic i accés limitat a l’aforament permès, per tant, havent de reservar entrada prèvia. Per assistir presencialment calia presentar les entrades prèviament reservades per accedir a l’espai, ja fossin impreses o en format digital, i ser conscients del context en tot moment. Les localitats no eren numerades, així doncs, el públic va anar seient per ordre d’arribada i seguint en tot moment les indicacions del personal d’ordre que va posar la colla, especialment les referents a les mesures anti-Covid. Per facilitar-ho, l’obertura de les portes de l’església es va realitzar 45 minuts abans de la mostra de balls i els espectadors van entrar de forma esglaonada. El procés de reserva de les entrades (totalment gratuïtes) per poder assistir a aquest acte tant extraordinari es va anunciar i exposar prèviament a través de les nostres xarxes i l’adquisició de les entrades es va fer a través del nostre portal web amb un màxim de 4 per persona i no hi va haver cap tipus d’incidència a part de la rapidesa en esgotar-se. Encara que l’aforament era limitat, cal recordar que per aquells que no van poder gaudir de l’acte de forma presencial i perquè així tothom el pogués seguir, vam procurar retransmetre-ho en directe a les xarxes socials de l’entitat i posteriorment també al nostre canal de Youtube, tant l’acte complet com les diferents actuacions per separat.
Malgrat la situació del moment, finalment ens vam poder retrobar i vam participar plegats en una nova edició de les festes de Sant Isidre, acompanyats dels Geganters de Sant Andreu de Palomar, que ens van interpretar gairebé una desena de balls ben diversos, i de l’Esbart Vila de Gràcia, que conjuntament amb alguns del nostres socis i sòcies van dansar el tradicional Ball del Vano i el Ram, aquesta vegada amb música en directe interpretada per un conjunt instrumental de l’Escola de música Músics’son. Així doncs, es va convertir en una jornada que de ben segur recordarem durant molt de temps.
Tot això ho vam fer sense oblidar les persones que ens havien deixat durant aquesta pandèmia, així com els seus entorns i els col·lectius essencials en la lluita contra la COVID-19. És per això que amb la Ballada els vam voler tenir presents juntament amb el Jordi Fàbregas, qui ens va deixar el mes de gener. La Diada volia ser, en efecte, un bri d’esperança per reviure la festa en aquests temps que ens ha tocat viure.
Per aquesta ocasió especial a més, ens van acompanyar algunes entitats gracienques com per exemple la Fundació Festa Major de Gràcia, diversos representants dels grups municipals entre els quals destaquem la Sra. Cristina Carrera, Consellera d’Educació, Cultura i Envelliment i Cures, i el Sr. Ferran Mascarell, President del Districte de Gràcia. Com ja vam dir, vam agrair molt a tothom qui ens va acompanyar a l’acte, ja fos en directe a la mateixa església o a través de les xarxes socials, a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia per cedir-nos sempre tan amablement els espais per assajar, per realitzar la Ballada, així com també obrir les portes del claustre per l’exposició posterior i també als convidats per la seva màxima col·laboració durant l’acte, fer-nos gaudir de valent amb els seus balls i fer que aquesta Diada hagi acabat essent un gran èxit.
Fer esment també, que el mateix dia 15 al matí, festivitat de Sant Isidre (festa que representen els Gegants de Gràcia), també vam prendre part de l’Ofici Solemne a la mateixa església, concelebrat pel P. Ferran Colàs de la Comunitat de l’Oratori i Mn. Jordi Carreter de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia (on celebrem habitualment aquesta festa).
Aquesta edició atípica també va comptar amb un cartell de les festes elaborat per un dels nostres associats en el qual es mostrava l’esclat de la primavera, del color, de l’alegria i de l’esperança de bons i grans moments que poc a poc retornarien i que va agradar molt.
La Ballada que omplir l’església de l’Oratori de cultura popular i de molts que, seguint les directrius i l’aforament permès, van poder compartir amb nosaltres la gran festa. Amb treball, esforç i constància, però també seguint amb l’escalf del nostre públic, vam gaudir d’una tarda de dissabte extraordinària plena de música i balls i del retrobament després de molts mesos sense veure’ns. A més, revivíem la festa coincidint amb l’esclat de la primavera així com de la cultura, que poc a poc i amb molta il·lusió i empenta s’anava despertant. Malgrat les circumstàncies, finalment vam aconseguir que la Diada gegantera fos un gran èxit.